El verd és un color secundari que barreja dos colors primaris: groc i blau. El to de verd resultant varia en funció dels tons específics de groc i blau utilitzats. Per exemple, la barreja de groc fresc amb blau fresc crea una ombra de verd brillant i viu.
En canvi, barrejar el groc càlid amb el blau càlid crea una ombra verda més apagada. Els colors groc i blau purs fan tons verds vibrants. Aconseguir l'ombra verda desitjada requereix proporcions precises de groc i blau.
Teoria del color en la creació de tons verds vibrants
La teoria del color demostra com el groc i el blau interactuen per crear nous tons de verd. Dominar els fonaments de la teoria del color ajuda a crear una gamma de tons verds vibrants.
La roda de colors també és una eina essencial en la teoria del color. Il·lustra la relació entre els colors primaris, secundaris i terciaris. Experimentar amb diferents proporcions crea tons verds únics que transmeten estats d'ànim i emocions específiques.
Creació de verd barrejant colors primaris
El vermell, el groc i el blau són els colors primaris del model RYB. Canviar les proporcions del groc al blau crea variacions en l'ombra o la temperatura del verd. La percepció del color i el model de color additiu expliquen com la barreja de colors primaris crea el verd.
Els diferents tons de colors primaris tenen biaixos o matisos diferents. Alguns blaus poden tenir una tonalitat verdosa delicat, mentre que alguns grocs poden tenir un to ataronjat.
Mentre es barregen colors primaris, aquests biaixos poden influir en el to de verd resultant. La barreja de cian i negre també pot produir verd en el model CMYK (cian, magenta, groc, negre).
Barreja de colors secundaris per crear verd
El model de color subtractiu crea matisos verds utilitzant colors secundaris. En aquest model, els colors secundaris són taronja, verd i morat. La barreja de parts iguals de dos colors primaris a banda i banda del verd a la roda de colors crea una gamma de matisos.
Els pigments blaus i grocs o la pintura interactuen per absorbir longituds d'ona específiques de la llum, creant verd. El procés de mescla varia segons el medi, com ara pigments, colorants o pintures. Quan utilitzeu pintures, podeu barrejar parts iguals de blau i groc fins que aparegui un color verd uniforme.
Colors complementaris per a verds vibrants
En l'espectre cromàtic, els colors complementaris són parelles oposades entre si. El color complementari del verd és el vermell, cosa que ajuda a crear un esquema de colors vibrant.
Aquestes tècniques són útils per incorporar el color vermell complementari per crear verds vibrants:
Gradació: per obtenir un efecte degradat sorprenent, barreja el verd i el vermell a un ritme gradual. Harmonies de colors: l'esquema de color complementari dividit implica barrejar el verd amb colors a banda i banda del seu color complementari. L'ús del verd amb tons de vermell taronja i vermell morat ajuda a explorar les harmonies de colors. Accents: petits accents de vermell complementen una composició verda dominant. Penseu en utilitzar reflexos vermells, objectes o detalls que contrastin amb els elements verds. Contrast contextual: considereu com els colors del voltant interactuen amb el verd i el vermell. Col·locar el verd sobre un fons amb colors càlids o freds pot millorar la seva vitalitat.
Els colors complementaris s'intensifiquen mútuament quan es col·loquen de costat a costat, creant un contrast simultani.
Com fer que el verd sigui més fosc
Fer que el verd sigui més fosc implica ajustar la seva ombra a un to més profund o ric. Els mètodes pràctics per aconseguir-ho inclouen:
Barrejar amb colors més foscos: penseu en utilitzar colors més foscos com el blau fosc o el morat fosc. Comenceu amb el color verd base i, a continuació, afegiu-hi petites quantitats del color més fosc. Estratatge i esmaltat: les tècniques d'estratificació o esmaltat s'enfoquen de color verd quan es treballa amb pintures. El mètode acumula profunditat i foscor mentre manté la vitalitat del verd a sota. Afegir negre: afegiu petites quantitats de negre al verd fins a aconseguir la foscor desitjada. Petites quantitats eviten que el verd perdi la seva vitalitat o sembli massa fangós. Treballar amb el valor: el valor és la claredat o foscor del color. Per enfosquir el verd, Tonificar amb colors complementaris: Tonificar el verd amb colors complementaris enfosquit el seu aspecte. Comenceu amb una petita quantitat de vermell i ajusteu-lo segons sigui necessari per aconseguir una ombra més intensa.
Com fer encenedor verd
Fer que el verd sigui més clar implica ajustar l'ombra a un to més brillant i vibrant. Aquí hi ha maneres pràctiques d'aconseguir-ho:
Afegir blanc: afegir blanc per fer més clar el verd és útil per a pintures acríliques o a l'oli. Comenceu amb petites quantitats de blanc per evitar alterar la saturació i la intensitat del verd, reduint-ne la vitalitat. Barrejar amb colors més clars: els colors més clars com el groc o el blau clar augmenten la lleugeresa del verd. Comenceu amb el color verd base i afegiu petites quantitats del color més clar a un ritme gradual. Diluir o aprimar: podeu fer que el verd sigui més clar diluint-lo si esteu treballant amb aquarel·les o tinta. Dilueix-ho amb aigua o un mitjà transparent fins a aconseguir la lleugeresa desitjada. Tonificació amb matisos: el tintat implica afegir un color més clar al verd.
Si t'agrada la nostra pàgina, comparteix-la amb els teus amics & Facebook
